jueves, 24 de junio de 2010

SAARBRUCKEN / TUBINGEN




Hola família! disculpeu el retard però ahir vam fer 800 quilòmetres...
El dimarts vam tocar a Saarbrucken a l'aula de música de la Universitat. La sorpresa va ser que em vaig trobar amb una dona de Terrassa que fa molts anys que viu a Alemanya. El moment més emotiu va ser la versió de "Me'n vaig a peu" d'en Serrat. La vaig incloure a última hora al repertori per dedicar-la a la terrassenca i va valer la pena. Hauríeu d'haver vist com li brillaven els ulls...
Mil gràcies a la Maria, la Irinia, l'Ester i en Josep per un sopar italià a Saarbrucken. Boníssim!
El dimecres va ser el dia més dur. De bon matí vam anar cap a la Selva Negra, a Tubingen. Quin indret més preciós! quin sol de Costa Brava! Vam tocar a una galeria d'art que es diu Dalmau. És d'una Peruana d'origen català que viu a Tubingen ( una mica Drexlerià tot plegat). Ha estat el millor concert fins ara. La sala estava plena i vam acabar tots ballant i cantant. El meu primer Sant Joan fora de casa... Mil gràcies a la Clara per una tarda inoblidable a Tubingen.
I després 500 km per dormir a Bochum...Uau! Vaig pensar amb en Joan Capdevila de Rumba 3 quan m'explicava les seves peripècies de gira per aquests móns de déu.
Demà seguim explicant les nostres aventures i desventures...

Litus

Hola family! disculpad el retraso pero ayer hicimos 800 kilómetros...
El martes tocamos en la sala de música de la universidad de Saarbrucken. La gran sorpresa fue encontrarme con una mujer de Terrassa que hace muchos anos que vive en Alemania ( disculpad que os hable de "anos" pero no existe la "enye" en los teclados alemanes). El momento más emotivo fue la versión de "Me'n vaig a peu" de Serrat. La incorporé a última hora en el repertorio para dedicarla a mi paisana de Terrassa. Valió la pena! tendríais que haber visto cómo le brillaban los ojos...
Mil gracias a Maria, Irina, Ester y Josep por una cena italiana en Saarbrucken. Bueníssima!!!
El miércoles fue el dia más duro. Por la manana fuimos a Tubingen, en la Selva Negra. Qué lugar tan maravilloso! qué sol de Costa Brava! Tocamos en una galería de arte que se llama Dalmau. És de una peruana de origen catalán que vive en Tubingen ( un poco Drexleriano, no?). Ha sido el mejor concierto hasta la fecha. La sala estaba llena y acabamos bailando y cantando todos. Mi primer San Joan fuera de casa... Mil gracias a Clara por una tarde inolvidable en Tubingen.
Y luego 500 km para dormir en Bochum...Uau! me acordé de Joan Capdevila de Rumba 3 cuando me contaba sus peripecias de gira por estos mundos de dios.
Manana seguimos con nuestras aventuras y desventuras....

Litus

No hay comentarios:

Publicar un comentario